■ esventar

Etimologia: de vent 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Escampar alguna cosa al vent. Volgué que esventessin les seves cendres. Esventar el blat.
    2. figuradament Esbombar.
  2. pronominal
    1. Sofrir l’acció del vent.
    2. Dessecar-se, ressecar-se, per l’acció de l’aire i la manca de mullena.
  3. pronominal Esventegar-se.
  4. pronominal
    1. construcció Esquerdar-se un material per l’acció d’agents estranys.
    2. tecnologia Torçar-se una planxa metàl·lica formant bots i basses.