Es mostren 3 resultats

■ etilè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">etilè</title>

Etimologia: deriv. de etil amb el sufix -è designador d’hidrocarburs (v. acetilè)
    masculí química orgànica i química industrial
  1. [CH2=CH2] El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica, un dels principals constituents del gas natural, del qual per polimerització hom obté el polietilè.
  2. òxid d’etilè Èter cíclic de l’etilè, anomenat també epoxietà.

■ etilè

masculí química orgànica i química industrial CH 2 =CH 2 El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica, un dels principals constituents del gas natural, del qual per polimerització hom obté el polietilè òxid d’etilè Èter cíclic de l’etilè, anomenat també epoxietà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poli(òxid d’etilè)

poli(òxid d’etilè)

masculí química orgànica Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d’etilè Té la fórmula C 2 H 4 O n
Gran Diccionari de la llengua catalana

poli(tereftalat d’etilè)


<title type="display">poli(tereftalat d’etilè)</title>

masculí química orgànica i indústria tèxtil Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat del dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalitzada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.

poli(tereftalat d’etilè)

masculí química orgànica i indústria tèxtil Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat del dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalitzada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls