■ exercitar

Etimologia: del ll. exercitare, freqüentatiu de exercēre ‘exercir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer treballar d’una manera adequada algú o alguna cosa, per fer-li adquirir, desenvolupar o conservar una aptesa, una facultat, una habilitat, etc.
    2. pronominal Exercitar-se a saltar obstacles.
  2. transitiu Fer treballar d’una manera adequada una facultat activa per desenvolupar-la o conservar-la. Exercitar la intel·ligència.
  3. transitiu
    1. antigament Exercir, posar en pràctica, un dret, un càrrec, etc.
    2. dret Fer ús d’un dret.