Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

■ fangar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fangar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de fang 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

masculí Lloc de molt fang.

Vegeu també:
fangar²

■ fangar¹

masculí Lloc de molt fang Vegeu també fangar 2

■ fangar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fangar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de fanga 1a font: s. XIV

verb transitiu agricultura Girar la terra d’un camp amb la fanga.

Vegeu també:
fangar¹

■ fangar²

verb transitiu agricultura Girar la terra d’un camp amb la fanga Vegeu també fangar 1