■ fantasia

Partició sil·làbica: fan_ta_si_a
Etimologia: del ll. phantasia, i aquest, del gr. phantasía ‘aparició, imatge; imaginació’, der. de phantázō ‘fer aparició’, i aquest, de phaínō ‘aparèixer’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat.
  2. Creació fictícia, imatge il·lusòria, noció quimèrica.
    1. Obra en què hom s’abandona a la imaginació o la fantasia, defuig la subjecció a unes determinades normes.
    2. especialment música Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
  4. de fantasia locució adjectiva
    1. Dit d’un adornament capriciós que té aparença i poc valor. Unes arracades de fantasia. Roba de fantasia.
    2. arts gràfiques Dit dels tipus o composicions poc usuals i allunyats de les formes clàssiques, basats solament en la fantasia de llur creador.
    3. indústria tèxtil Dit del dibuix o l’estampat d’un teixit, generalment vistós, que no respon a cap dels models clàssics.