Es mostren 3 resultats

■ fi1

fi

Etimologia: del ll. fīnis ‘fi, acabament; límit’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. femení
    1. Punt darrer d’una cosa en l’espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua. L’he recorregut del principi a la fi. Una corretja sens fi. Arribar fins a la fi. Un esdeveniment que posa fi a un període històric.
    2. Última part d’una cosa.
    3. especialment El fet o la manera de cessar alguna cosa; desaparició, destrucció, etc. La fi dels nostres sofriments.
    4. especialment Mort o estat darrer a què arriba algú en la seva existència. Farà la fi del seu pare.
    5. especialment Consumació d’un procés, resolució d’un afer, etc. Donar fi a la redacció d’un treball.
    6. a la fi (o per fi) locució adverbial Expressions usades per a indicar que una cosa té lloc després d’un procés llarg o dificultós, d’una espera llarga o intensa, etc. A la fi ha vist que no tenia raó. Ara arriben, per fi!
    7. per fi locució adverbial Expressió usada per a introduir la darrera part d’una exposició, una enumeració, etc. Em referiré, per fi, al problema de la llibertat.
    8. en fi locució adverbial En conclusió. En fi: ja ho faré!
    9. fi del món religió Expressió amb què hom designa la fi de la història, generalment entesa com a anihilació del món o com a transformació radical d’aquest en tant que realitat natural.
    10. fi dels temps Bíblia Expressió amb què hom designa, a l’Antic Testament, la vinguda del Messies i la instauració del seu regne.
    11. fi dels temps (o del món) cristianisme Expressió amb què hom designa la segona vinguda de Crist, amb la qual l’existència del món i de l’home serà transformada, com a nou cel i nova terra, en un ordre definitiu.
    12. fi de segle art i literatura Tendència artisticocultural de la darreria del segle XIX, que defensa l’art per l’art i es caracteritza per una fugida de la realitat.
    13. mala fi dialectal Gran multitud o quantitat; excés. Hi havia una mala fi de policies.
    14. no tenir fi locució verbal figuradament Ésser molt gran o nombrós, immens, incomptable. Una generositat que no té fi.
    15. un sens fi Un gran nombre. Un sens fi de desgràcies.
  2. masculí
    1. Allò a què és destinada o en vista de què és feta una cosa. Tot té un fi o altre. Ho ha fet amb bon fi.
    2. filosofia Allò en vista de què es dona o és feta una cosa. És anomenat també causa final.
    3. a fi de (o a fi que, o a fi i efecte de, o a fi i efecte que) locució conjuntiva Locucions que introdueixen el fi d’una acció. Fer-ho tot a fi de guanyar diners. Ho esmento a fi i efecte que hi reflexionis.
    4. a fi de bé Amb bona intenció. Dir-ho a fi de bé.
    5. fi darrer (o de l’home) filosofia En l’escolàstica, fi en vista del qual ha estat creat el món i al qual és cridat l’ésser humà.


    3. Vegeu també:
    fi3
    fi2

■ fi1

femení Punt darrer d’una cosa en l’espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua L’he recorregut del principi a la fi Una corretja sens fi Arribar fins a la fi Un esdeveniment que posa fi a un període històric Última part d’una cosa especialment El fet o la manera de cessar alguna cosa desaparició, destrucció, etc La fi dels nostres sofriments especialment Mort o estat darrer a què arriba algú en la seva existència Farà la fi del seu pare especialment Consumació d’un procés, resolució d’…
Informació complementària
Traducció

■ fi2

fi

Etimologia: del gr. phĩ, íd.
femení Nom de la vint-i-unena lletra de l’alfabet grec [φ Φ].


Vegeu també:
fi3
fi1

■ fi2

femení Nom de la vint-i-unena lletra de l’alfabet grec φ Φ Vegeu també fi 3 fi 1
Informació complementària
Traducció

■ fi3 | fina

fi

Etimologia: del ll. fīnis ‘terme’ canviat en adj. de dues terminacions i significant ‘perfecte, acabat, subtil’, o més probablement del ll. fidus ‘fidel’, que en oc. ant. donà fonèticament fi 1a font: 1094
    adjectiu
  1. antigament
    1. Extrem o extremat, que arriba fins al límit.
    2. fina amor Amor extrema.
    3. per fina força Per força extrema, irresistible.
    1. Extremament dividit en partícules. Una pols fina. Pluja fina. Una lliura de cafè molt, ben fi.
    2. Extremament prim, que té molt poc gruix. Un llapis de punta fina. Cabells fins. Una capa fina de vernís.
    3. Prim, esvelt, agraciat. Quina noieta més fina! Formes fines. Faccions fines.
    4. Molt llis o suau. Pell fina. Veu fina. Olor fina.
    1. D’una puresa extrema. Or fi. Argent fi.
    2. D’excel·lent qualitat; triadíssim. Perles fines.
    3. Elaborat amb una cura extrema. Vi fi. Cristalleria fina.
    4. Conforme al bon gust; distingit, elegant. Els Vienesos feien revistes molt fines. Maneres fines.
    1. Just, exacte, d’una gran precisió. Un càlcul fi. Balança fina. Rellotge fi.
    2. per extensió Ésser fi d’orella.
    3. per extensió Amb fina ironia. Un humor fi.
    4. Perspicaç, sagaç, hàbil. És molt fi: ho endevinà de seguida. Un jugador fi.
    5. [usat adverbialment] Treballa molt fi.
    6. anar fi locució verbal Funcionar bé una cosa.
    7. estar (o anar) fi locució verbal Estar, trobar-se, bé.
  5. Que excel·leix pel seu aspecte, les seves maneres, els seus gusts, etc. Gent fina. Es pensen que parlar castellà fa fi.


    6. Vegeu també:
    fi1
    fi2

■ fi3 | fina

adjectiu antigament Extrem o extremat, que arriba fins al límit fina amor Amor extrema per fina força Per força extrema, irresistible Extremament dividit en partícules Una pols fina Pluja fina Una lliura de cafè molt, ben fi Extremament prim, que té molt poc gruix Un llapis de punta fina Cabells fins Una capa fina de vernís Prim, esvelt, agraciat Quina noieta més fina Formes fines Faccions fines Molt llis o suau Pell fina Veu fina Olor fina D’una puresa extrema Or fi Argent fi D’excellent qualitat triadíssim Perles fines Elaborat amb una cura extrema Vi…
Traducció