Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

frau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: frau
Etimologia: del ll. fraus, fraudis ‘mala fe; engany’ 1a font: 1271
Body
    masculí
  1. Acció d’enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d’ell.
  2. dret Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure’n un profit a costa de l’estat o d’altri.
  3. dret civil Intenció de perjudicar algú o d’aprofitar-se d’un error seu en benefici propi.
  4. dret fiscal Acció de falsejar les declaracions al fisc o d’acomplir actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d’eludir les obligacions fiscals.
  5. dret civil Acció feta emparant-se en una llei per eludir-ne una altra, sia de l’ordenament jurídic del mateix país, sia d’un altre.
  6. en frau de creditors dret civil Dit del negoci jurídic que pot ésser objecte de rescissió quan el deutor ha defugit les seves obligacions i no pot satisfer els crèdits.



  7. Vegeu també:
    frau2

frau1

frau2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frau</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: frau
Etimologia: d’origen incert, però molt probablement del ll. hispànic *fragum ‘país trencat, congost’, de la mateixa arrel del ll. frangĕre ‘trencar’; també podria provenir d’una base preromana indoeuropea, frago-, de la mateixa arrel que el verb llatí (cf. fracció) 1a font: 1282
Body
  1. masculí agricultura Espai que hi ha entre dos arbres o dues plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, un hort, etc.
  2. femení Congost.



  3. Vegeu també:
    frau1

frau2