■ gentil

Etimologia: del ll. gentīlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [generalment en pl] religió
    1. Pagà.
    2. Que no professa la religió jueva.
  2. adjectiu
    1. antigament De naixença noble.
    2. De maneres delicades, ple de gràcia, cortès, afectuós. Ha estat molt gentil.
  3. masculí dret romà Cadascun dels individus pertanyents a un mateix clan (gens) i que tenien en comú, per raó de llur ascendència, idèntica, el nom i el culte.
  4. masculí numismàtica Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal.