■ graella

Partició sil·làbica: gra_e_lla
Etimologia: del ll. vg. *gradĭcula, variant del ll. cl. cratĭcŭla, íd., pròpiament ‘reixeta’, dimin. del ll. cl. cratis ‘reixa’, com a resultant de la incorporació del mot clàssic a la família de gradus ‘graó’, en desaparèixer cratis en ll. vg 1a font: 1262
    femení
  1. [sovint en pl] Instrument de cuina que consisteix en una sèrie de barretes de ferro paral·leles amb intersticis i col·locades en un bastiment també de ferro, sobre les quals hom posa la vianda perquè rebi l’acció directa de les brases o el foc.
  2. Teiera.
    1. Formulari o imprès amb espais en blanc per a omplir.
    2. graella de programació radiotècnia i televisió Pla detallat de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d’emissió.
    3. graella de sortida esports En els esports de motor, zona situada al principi del circuit on es col·loquen els vehicles participants per a començar la cursa.
  4. construcció Conjunt de barres de ferro que formen l’armadura del fonament d’un pilar.
  5. indústria tèxtil
    1. Reixa de fusta de les antigues màquines jacquard que servia perquè no s’entregiressin els ganxos.
    2. Baiard emprat pels tintorers de seda per al transport de les madeixes.