■ grapa

Homòfon: grappa
Etimologia: del germ., probablement frànc. *krappa ‘ganxo, urpa’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. anatomia animal Part de les extremitats d’un quadrúpede que recolza a terra quan aquest camina, especialment quan constitueix un òrgan de prensió.
    2. per analogia i pejorativament Mans grosses, fortes, d’una estreta potent. Si et posa la grapa a sobre t’esclafarà.
    3. figuradament i irònicament Mà. Ves amb compte a caure a les seves grapes.
    4. figuradament Traça, habilitat, especialment per a atreure’s l’atenció, la simpatia, etc. Té molt bona grapa per a escriure.
    5. per extensió Una comèdia amb molta grapa.
    6. de grapes (o de quatre grapes, o a quatre grapes) Amb les mans i els peus o els genolls a terra. Jugaven a fer el cavall, de quatre grapes.
    7. tenir grapes en comptes de mans figuradament Ésser graponer, maldestre.
  2. botànica Garfi.
  3. plural agricultura eixartell 1.
  4. ebenisteria Part inferior dels petges que representa una arpa d’animal.
    1. oficis manuals Tija metàl·lica doblegada en els extrems i que hom clava per a unir o assegurar la unió d’una post esberlada o d’altres objectes.
    2. màquines i instruments d’oficina Gafa metàl·lica doblegada pels extrems per a unir papers, teixits, etc.
  6. indústria tèxtil Cadascuna de les dues peces de ferro que, en el teler mecànic, s’agafen a l’extrem inferior de les molles que fan baixar els lliços.
  7. plural veterinària Excrescències ulceroses que es formen als junts dels rems de les haveries.