■ grunyir

Etimologia: del ll. grŭnnīre, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
  1. Fer grunys el porc.
  2. per analogia
    1. Rondinar el gos i altres animals.
    2. per extensió Rondinar una persona.
  3. Deixar-se sentir un soroll llunyà, apagat.