■ imitació

Partició sil·làbica: i_mi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. imitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1546
    femení
    1. Acció d’imitar;
    2. l’efecte.
  2. Cosa, obra d’art, etc., que n’imita una altra.
    1. filosofia Segons els pitagòrics, manera com les coses es relacionen amb els nombres o les entitats superiors.
    2. teoria de la imitació estètica Doctrina segons la qual l’art consisteix a imitar.
  4. música Terme que indica una sèrie de sons repetida de forma analògica.
  5. psicologia Fenomen psíquic caracteritzat per la reproducció activa d’una conducta observada anteriorment en un altre individu.