■ incident

Etimologia: del ll. incidens, -ntis, participi pres. de incidĕre ‘caure dins’ 1a font: 1696, DLac.
    1. adjectiu Que sobrevé accessòriament.
    2. masculí Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que interromp més o menys el curs d’un altre.
    3. masculí Esdeveniment accessori en una obra dramàtica, una narració, etc.
  2. masculí dret processal Qüestió sobrevinguda en un procés i que ha d’ésser decidida separadament de l’afer principal, bé que hi sigui relacionada.
  3. adjectiu gramàtica
    1. Dit de la proposició que equival a un parèntesi.
    2. Dit de la proposició de relatiu explicativa.
  4. adjectiu física Dit del projectil, l’ona, el raig que incideix sobre una superfície.