■ insuficient

Partició sil·làbica: in_su_fi_ci_ent
Etimologia: del b. ll. insufficiens, -ntis, íd.
  1. adjectiu No suficient.
  2. masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès, per sobre, però, de la qualificació de molt deficient.