■ intensitat

Etimologia: del ll. intensĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat d’intens.
  2. física
    1. Magnitud d’una força, d’un fenomen, de l’energia.
    2. intensitat de camp electricitat En un camp elèctric, vector de magnitud igual al quocient entre la força exercida sobre una càrrega elèctrica i aquesta càrrega, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la força.
    3. intensitat de camp magnetisme En un camp magnètic, vector de magnitud igual al quocient entre la inducció magnètica i la permeabilitat, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la inducció magnètica.
    4. intensitat de corrent (o simplement intensitat) electricitat Càrrega elèctrica que travessa, per unitat de temps, la secció d’un conductor pel qual flueix un corrent elèctric. La seva unitat en el sistema internacional és l’ampere.
    5. intensitat energètica (o radiant) Quocient entre el flux energètic, emès en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
    6. intensitat lluminosa luminotècnia Quocient entre el flux lluminós emès per una font lluminosa, en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
    7. intensitat sonora (o acústica) acústica Quantitat d’energia sonora, present en un punt determinat, referida a la unitat de superfície i en una direcció determinada.
  3. fonètica, fonologia Factor acústic que depèn, físicament, de l’amplitud de l’ona sonora i que algunes llengües empren com a tret fonològicament distintiu.