Es mostren 2 resultats

■ irritar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">irritar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. irritare (irrīto), íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
    1. transitiu Excitar en l’ànim d’algú un viu sentiment d’indignació, enuig, antagonisme. L’irrita pensar que no hagin interpretat bé les seves paraules.
    2. pronominal S’irrita per les burles més innocents.
  2. transitiu biologia i patologia Produir en la matèria viva modificacions funcionals com a reacció a estímuls potencialment nocius.



    3. Vegeu també:
    irritar2

■ irritar1

verb transitiu Excitar en l’ànim d’algú un viu sentiment d’indignació, enuig, antagonisme L’irrita pensar que no hagin interpretat bé les seves paraules pronominal S’irrita per les burles més innocents transitiu biologia i patologia Produir en la matèria viva modificacions funcionals com a reacció a estímuls potencialment nocius Vegeu també irritar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irritar2

■ irritar2

verb transitiu dret Anullar, invalidar Vegeu també irritar 1
Informació complementària
Traducció