■ isòmer | isòmera

Etimologia: del gr. isomerḗs ‘de parts iguals’
  1. adjectiu i masculí
    1. química Dit de dos o més composts que presenten isomeria.
    2. física atòmica Dit dels nuclis que tenen el mateix nombre de protons i neutrons, però que almenys un d’ells és en estat isomèric.
  2. adjectiu i femení meteorologia Dit de la línia que uneix els punts en què l’anomalia mensual, anual, etc., de pluja té el mateix valor, comptat en tant per cent de la pluja normal.