■ jònic | jònica

Etimologia: del ll. ionĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. iōnikós, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la Jònia i als jonis.
  2. masculí lingüística Dialecte o conjunt de dialectes parlats en algunes zones del món grec antic.
  3. escola jònica filosofia Escola filosòfica grega, la més antiga, originària de la Jònia (Milet, Efes, Clazòmenes).
  4. metre jònic poètica Tipus rítmic de la mètrica clàssica amb dues varietats: el jònic a maiore (una síl·laba llarga tònica seguida d’una de llarga àtona i dues de breus àtones) i el jònic a minore (dues síl·labes breus àtones seguides d’una de llarga tònica i una de llarga àtona).
  5. mode jònic música Un dels modes de la música antiga, anomenat també jònic o hipofrigi.
  6. ordre jònic arquitectura Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna estriada, sense arestes, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell amb dues volutes.