■ jardiner
| | jardinera

Etimologia: de jardí 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. jardineria
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al jardí.
    2. masculí i femení Persona que té per ofici la jardineria.
    3. femení Moble o construcció d’obra a propòsit perquè hom hi col·loqui plantes.
  2. femení transports
    1. Carruatge de quatre o sis seients disposats paral·lelament a la caixa, descobert lateralment i de sostre pla, d’ús molt generalitzat al començament del segle XX.
    2. Tramvia obert que hom emprava a l’estiu.