Es mostren 2 resultats

■ juliana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">juliana</title>

Partició sil·làbica: ju_li_a_na
Etimologia: del nom fem. Juliana, amb relació semàntica incerta 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Hesperis matronalis), de fulles lanceolades dentades, flors purpúries o blanques, en ramells racemosos, i de fruits en síliqua.
  2. gastronomia
    1. Brou fet amb diverses herbes —entre elles la que li dona el nom— i verdures tallades a trossos.
    2. a la juliana Manera de tallar la verdura en tiretes.
    3. sopa juliana Juliana.

■ juliana

femení botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les crucíferes Hesperis matronalis , de fulles lanceolades dentades, flors purpúries o blanques, en ramells racemosos, i de fruits en síliqua gastronomia Brou fet amb diverses herbes —entre elles la que li dona el nom— i verdures tallades a trossos a la juliana Manera de tallar la verdura en tiretes sopa juliana Juliana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ julià2
| juliana

■ julià2
| juliana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Juli Cèsar o instituït per ell Calendari julià lleis julianes dret romà Nom donat a la legislació feta a instàncies de Juli Cèsar Vegeu també julià 1
Traducció