■ lector | lectora

Etimologia: del ll. lector, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que llegeix.
    2. especialment Que llegeix alt davant d’altres persones.
  2. litúrgia
    1. masculí En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció de llegir les lectures litúrgiques, llevat de l’evangeli.
    2. masculí Clergue que havia rebut el lectorat i al qual corresponia de llegir les lectures litúrgiques, llevat de l’epístola i l’evangeli.
    3. masculí i femení Fidel que llegeix les lectures litúrgiques.
  3. masculí i femení ensenyament
    1. Títol equivalent, en les antigues universitats, a l’actual de professor adjunt.
    2. Persona que ensenya, en una universitat, una llengua estrangera.
  4. masculí
    1. informàtica i tecnologia Dispositiu destinat a interpretar senyals d’informació enregistrats en un suport determinat (disc, cinta, pel·lícula, targeta, etc.) i convertir-los en corrents elèctrics que facilitin la restitució de la informació sonora, òptica, alfanumèrica, etc., enregistrada. Lector òptic. Lector de codi de barres.
    2. Aparell que projecta en una pantalla el contingut de microfilms i microfitxes, per a poder-los llegir.
    3. lector de missatges informàtica Programa que permet d’accedir als missatges d’un fòrum o grup de discussió, llegir-los, ordenar-los i, si escau, contestar-los.