■ llepar

Etimologia: d’origen incert, potser preromà indoeuropeu 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Passar la llengua per alguna cosa. El gos li llepava la mà. Quin golafre: mira com llepa el plat!
    2. pronominal Els gats es llepen les ferides.
    3. llepar-se’n els dits (o els llavis, o els bigotis) Trobar (una cosa) molt gustosa, molt bona. He fet una confitura! Us en llepareu els dits.
  2. transitiu per extensió
    1. Passar fregant. De tant en tant una ona li llepava els peus.
    2. Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d’una altra.
    3. figuradament Emportar-se alguna cosa en un repartiment. Ha llepat dues entrades gratis.
  3. transitiu figuradament
    1. Adular baixament. Llepa tothom a veure què en pot treure.
    2. llepar el cul (a algú) vulgarment Adular-lo, llepar-lo.
  4. transitiu indústria surera Treure una llepia d’un tap o d’una peça de suro.