■ lletania

Partició sil·làbica: lle_ta_ni_a
Etimologia: del ll. lĭtanīa, i aquest, del gr. litaneía ‘pregària’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. litúrgia
    1. Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany.
    2. plural Processó de rogatives en què hom canta la lletania dels sants; lledànies.
    3. lletania dels sants Pregària litànica d’invocació a la Trinitat, a la Mare de Déu i als sants.
    4. lletania lauretana Deprecació litànica a la Mare de Déu que hom sol resar després del rosari.
  2. per analogia i irònicament Tirallonga, enumeració, monòtona.