■ lliça

Homòfon: llissa
Etimologia: del fr. lice ‘barrera dels llocs de torneig o de fortificació’, probablement del frànc. *listja, possible variant del germ. occidental *lista ‘llistó, franja’ 1a font: c. 1400
    femení
    1. Camp clos on es feien les justes i els torneigs.
    2. Combat en desafiament. El cavaller es retirà de la lliça amb l’honor de la victòria.
    3. figuradament Lluita pública amb escrits, discursos, etc. Si m’escarneix no tindré altra alternativa que entrar en lliça contra ell.
  2. Clos o pati que hi ha davant la porta d’una masia.