■ llogar

Etimologia: del ll. locare ‘posar (diners) a interès’, der. de lŏcus ‘lloc’, d’on ‘posar en un lloc; invertir en un lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Donar a lloguer. La caseta, no la vendrem pas: la llogarem. Pis per llogar.
    2. Prendre a lloguer. He llogat una casa al Masnou.
    1. transitiu Prendre algú a servei per un temps determinat i mitjançant un sou convingut. Hem llogat sis jornalers.
    2. pronominal S’ha llogat de cambrer aquest estiu.