Es mostren 2 resultats

■ llucar1

llucar

Etimologia: d’origen incert, potser germ 1a font: 1839, DLab.
verb intransitiu botànica Treure llucs una planta.


Vegeu també:
llucar2

■ llucar1

verb intransitiu botànica Treure llucs una planta Vegeu també llucar 2
Informació complementària
Traducció

■ llucar2

llucar

Etimologia: d’origen incert, potser és un mot de creació popular format a partir de entrelluscar, der. de llusc (llosc) 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Mirar.
    1. Veure. Li ha semblat llucar-lo de lluny.
    2. especialment i figuradament Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., d’alguna cosa. El vaig llucar de seguida: era un mentider.
    3. llucar-hi Veure-hi. Amb aquesta llum no hi lluco.


    3. Vegeu també:
    llucar1

■ llucar2

verb transitiu Mirar Veure Li ha semblat llucar-lo de lluny especialment i figuradament Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc, d’alguna cosa El vaig llucar de seguida era un mentider llucar-hi Veure-hi Amb aquesta llum no hi lluco Vegeu també llucar 1
Informació complementària
Traducció