■ màgia

Partició sil·làbica: mà_gi_a
Etimologia: del ll. td. magia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. història i etnologia
    1. Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
    2. màgia blanca Pràctica de màgia que pretén allunyar els mals esperits o alliberar les persones de sortilegis i maleficis.
    3. màgia blanca Il·lusionisme.
    4. màgia negra Pràctica de màgia que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides.
  2. figuradament Influència extraordinària exercida per l’eloqüència, la poesia, etc.