Es mostren 2 resultats

■ màxima

màxima

Etimologia: del b. ll. (sententia) maxima ‘pensament de la més gran importància i aplicació’ 1a font: s. XV
    femení
    1. Veritat moral proposada com a regla de conducta. No escolten les divines màximes del cristianisme.
    2. per extensió Norma moral o pràctica que hom aplica a la pròpia conducta. La meva màxima és respectar els altres.
  2. Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu.

■ màxima

femení Veritat moral proposada com a regla de conducta No escolten les divines màximes del cristianisme per extensió Norma moral o pràctica que hom aplica a la pròpia conducta La meva màxima és respectar els altres Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu
Informació complementària
Traducció

■ màxim | màxima

màxim

Etimologia: del ll. maxĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de magnus ‘gran’, d’una forma *mag-som-os (v. magne, major) 1a font: s. XV, Cauliach
  1. [abreviatura màx.]
    1. adjectiu i masculí Que ateny el valor o el grau més gran possible. Altitud, profunditat, distància, màxima. No acceleris, que ja vas al màxim permès. Li han atorgat el màxim guardó. Ell és el màxim responsable de la derrota. M’ha tractat amb la màxima consideració. He fet el màxim que he pogut.
    2. femení Valor màxim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps.
    3. com a màxim locució adverbial Pel cap alt, a tot estirar.
  2. adjectiu i masculí àlgebra En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements del conjunt.
  3. màxim de longitud astronomia Cadascuna de les semicircumferències màximes de l’esfera celeste compreses entre els dos pols de l’eclíptica.
  4. màxim relatiu (o simplement màxim) anàlisi matemàtica Valor que pren una funció f(x) en un punt x = a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.

■ màxim | màxima

abreviatura màx adjectiu i masculí Que ateny el valor o el grau més gran possible Altitud, profunditat, distància, màxima No acceleris, que ja vas al màxim permès Li han atorgat el màxim guardó Ell és el màxim responsable de la derrota M’ha tractat amb la màxima consideració He fet el màxim que he pogut femení Valor màxim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps com a màxim locució adverbial Pel cap alt, a tot estirar adjectiu i masculí àlgebra En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements…
Informació complementària
Traducció