Es mostren 2 resultats

■ múltiple1

■ múltiple1

adjectiu Que no és un ni simple, que consta de diferents parts, repetit diferents vegades Eco múltiple Un contacte múltiple entre dues corbes masculí art Obra d’art realitzada d’una manera seriada a fi d’obtenir-ne un nombre major d’exemplars Vegeu també múltiple 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ múltiple2
| múltipla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">múltiple</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. cl. multĭplex, -ĭcis ‘de molts plecs’, comp. de multus, -a, -um ‘molt’ i plicare ‘plegar’ 1a font: s. XX, Ruyra
  1. adjectiu Que conté exactament, un cert nombre de vegades, un altre nombre o quantitat.
  2. masculí aritmètica i àlgebra
    1. Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = a n, on a és també enter.
    2. mínim comú múltiple [abreviatura m. c. m.] El més petit dels nombres enters (o polinomis) que són múltiples comuns de dos o més nombres enters (o polinomis) donats.



    3. Vegeu també:
    múltiple1

■ múltiple2
| múltipla

adjectiu Que conté exactament, un cert nombre de vegades, un altre nombre o quantitat masculí aritmètica i àlgebra Donat un nombre enter n , nombre m tal, que m = a n , on a és també enter mínim comú múltiple abreviatura m c m El més petit dels nombres enters o polinomis que són múltiples comuns de dos o més nombres enters o polinomis donats Vegeu també múltiple 1
Informació complementària
Traducció