■ medul·la

Etimologia: del ll. medulla, íd. 1a font: s. XV, Roís
    femení
  1. anatomia animal
    1. Part més interna d’alguns òrgans, contraposada a l’escorça.
    2. medul·la espinal Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
    3. medul·la oblonga Bulb raquidi.
    4. medul·la òssia Substància tova que omple les cavitats dels ossos.
  2. botànica
    1. En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
    2. Part interna del tal·lus dels líquens.