Es mostren 2 resultats

■ metàl·lic
| metàl·lica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metàl·lic</title>

Etimologia: del ll. metallĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. De metall, pertanyent a un metall o als metalls.
    2. De la natura d’un metall.
    3. Que sembla venir d’un cos de metall. So metàl·lic. Veu metàl·lica.
    4. Que té les característiques d’un metall.
  2. masculí economia
    1. Diner en or, argent, coure, níquel, etc.
    2. en metàl·lic En diner de curs legal; en efectiu.

■ metàl·lic
| metàl·lica

adjectiu De metall, pertanyent a un metall o als metalls De la natura d’un metall Que sembla venir d’un cos de metall So metàllic Veu metàllica Que té les característiques d’un metall masculí economia Diner en or, argent, coure, níquel, etc en metàllic En diner de curs legal en efectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ no-metàl·lic
| no-metàl·lica

■ no-metàl·lic
| no-metàl·lica

adjectiu química Relatiu o pertanyent als no-metalls