■ metaestable

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia metastable]

Partició sil·làbica: me_ta_es_ta_ble
    adjectiu
  1. química física Dit del sistema que, bé que no és estable teòricament en unes condicions determinades, té una velocitat de transformació tan petita que presenta una aparença d’estabilitat, almenys durant un interval de temps no excessivament llarg.
  2. estat metaestable física atòmica Estat isomèric.