■ mode

Homòfon: moda
Etimologia: del ll. modus ‘mesura’ 1a font: 1406
    masculí
    1. Manera d’ésser variable d’un ésser.
    2. mode d’ésser (o mode real, o simplement mode) filosofia Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
    3. mode de l’ésser filosofia transcendental 2 1.
  2. dret civil
    1. Circumstància que acompanya un acte jurídic i li dona una singularitat, l’incompliment de la qual no en produeix la nul·litat.
    2. Encàrrec unit a una donació, un llegat, etc., que obliga l’adquirent.
    3. mode d’adquisició Fet jurídic pel qual una persona adquireix el domini o un altre dret real sobre la cosa.
  3. gramàtica Categoria verbal que dona lloc a modificacions del verb per influx o règim d’algun mot o alguna proposició a què estigui o pugui estar subordinat i que manifesten l’actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu, és a dir, si l’acció del verb és concebuda com un fet o com una possibilitat, una intenció, etc.
  4. lògica En el sil·logisme categòric, cadascuna de les 16 disposicions de les premisses segons llur quantitat i qualitat.
  5. mecànica Cadascuna de les ones estacionàries amb què pot vibrar una corda tensa, una membrana, una columna d’aire, etc.
  6. música
    1. Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d’una manera determinada i que constitueix una escala tipus.
    2. Al segle XIII, cadascuna de les cèl·lules o fórmules rítmiques que ordenaven una obra musical.
    3. En la teoria mensural medieval, nom donat al valor de les figures màxima i longa.
  7. mode de producció economia Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.