Es mostren 2 resultats

■ mort1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mort</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. mŏrs, mŏrtis, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    femení
    1. fisiologia Cessació de la vida. Morir de mort natural, sobtada, violenta. Fer una mort tranquil·la, com un pollet.
    2. dret penal Homicidi.
    3. a les portes de la mort figuradament Molt pròxim a morir. En aquell accident, em vaig veure a les portes de la mort. L’avi, tan vell, és a les portes de la mort.
    4. amb la mort a la gola figuradament En perill imminent de mort o en gran estretor de recursos.
    5. bona mort Mort ocorreguda d’una manera plàcida i, especialment, estant en gràcia de Déu.
    6. combat a mort Combat que ha d’acabar amb la mort d’un dels combatents.
    7. condemnar a mort dret Condemnar a ésser privat de la vida.
    8. de mala mort figuradament Amb molt poca activitat. És un bar de mala mort: no hi ha mai ningú.
    9. de mort hiperbòlicament Que produeix greu trastorn. La notícia li ha causat un disgust de mort.
    10. donar mort Matar.
    11. entre la vida i la mort En gran perill de morir. No sé pas si se’n sortirà: està entre la vida i la mort.
    12. ferit de mort Ferit mortalment.
    13. fer mort i vida (en un lloc) No moure-se’n.
    14. fins a la mort hiperbòlicament Amb constància perpètua, perseverant fins a la fi.
    15. impuls (o instint) de mort psiquiatria Destrudo.
    16. mort natural Mort resultant d’un debilitament progressiu de les funcions vitals.
    17. mort sobtada Mort que sobrevé d’una manera imprevista, sense manifestació morbosa prèvia.
    18. mort violenta Mort produïda per violència exterior, especialment per efecte d’una arma, d’una metzina, etc.
    19. rebre mort Ésser occit.
    20. semblar que vagi (algú) a cercar (o buscar) la mort irònicament Anar, actuar, amb lentitud extrema.
    21. sofrir mort i passió (o sofrir mil morts) hiperbòlicament Sofrir molt.
    22. tornar de mort a vida figuradament Sentir-se reviure després d’un greu perill, d’una situació molt anguniosa, etc.
  2. figuradament
    1. Cosa extremadament molesta, insofrible. Això és una mort.
    2. mort civil història del dret Privació dels drets civils i polítics que imposa la llei a una persona i que ha variat en el transcurs de la història.
    3. mort de l’ànima cristianisme Privació de la benaurança, de la vida eterna.
  3. figuradament Destrucció, anihilament. Això serà la mort del comerç.
    1. Símbol de la mort representat, generalment, per un esquelet humà amb una dalla o per una calavera centrada sobre una aspa de dos ossos iguals aplanada.
    2. iconografia Representació plàstica de la mort.



    5. Vegeu també:
    mort2

■ mort1

femení fisiologia Cessació de la vida Morir de mort natural, sobtada, violenta Fer una mort tranquilla, com un pollet dret penal Homicidi a les portes de la mort figuradament Molt pròxim a morir En aquell accident, em vaig veure a les portes de la mort L’avi, tan vell, és a les portes de la mort amb la mort a la gola figuradament En perill imminent de mort o en gran estretor de recursos bona mort Mort ocorreguda d’una manera plàcida i, especialment, estant en gràcia de Déu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mort2
| morta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mort</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. mortuus, -a, -um, participi de mori ‘morir’ 1a font: orígens de la llengua, Jaume I
    1. adjectiu Que ha cessat de viure. Ja no cal cridar el metge: és ben mort. Els ceps morts per la fil·loxera.
    2. masculí i femení Persona morta. Poseu el mort a la caixa. Has llegit “Les esposalles de la morta”?
    3. masculí Cadàver humà. El balanç de l’accident dona cinc morts.
    4. adjectiu Estagnant.
    5. capital mort economia Capital que no dona cap benefici, que hom no fa treballar.
    6. com si fos mort (algú per a un altre) Expressió amb què hom manifesta una total indiferència respecte a algú. Ja pot fer el que vulgui: per a mi, com si fos mort.
    7. dia dels Morts catolicisme i litúrgia Dia que l’Església fa commemoració dels qui han mort en la fe i que hom espera que siguin acollits per Déu en la glòria.
    8. donar per mort Creure que és morta una persona o que és en perill imminent de morir. Després de tant temps sense saber-ne res, ja el donàvem per mort.
    9. fer el mort esports Sostenir-se immòbil, estirat i de cara enlaire, damunt de l’aigua.
    10. llengua morta lingüística Llengua que ja no té parlants.
    11. quan fou mort, el combregaren Frase amb què es critica l’actuació tardana respecte d’algú o d’alguna cosa.
    12. lletra morta dret Llei, convenció escrita que resta sense efecte, que no s’aplica.
    13. riure’s del mort i del qui el vetlla irònicament Burlar-se de tothom.
    14. tenir-se per mort Creure’s en perill imminent de morir, patir la por de morir. Sort de la vostra ajuda, que ja em tenia per mort.
    15. tocar a morts (o de mort) cristianisme Tocar les campanes amb un so greu per anunciar la mort d’algú.
  2. hiperbòlicament
    1. adjectiu Molt afectat d’una sensació o d’un efecte. Fa moltes hores que no menjo i estic mort de gana.
    2. adjectiu Extremament fatigat; exhaust. Arriben morts d’escola.
    3. deixar (o haver, o restar, o quedar) mort Expressions amb què hom manifesta el desconcert, la sorpresa, la decepció, etc., d’algú. L’arribada d’en Josep, que no esperava, el va deixar mort.
    4. estar mig mort (o més mort que viu) Estar molt afectat i mancat de vitalitat per cansament, por, fam, etc.
    5. estar mort (per una persona o cosa) Estar-ne molt enamorat, desitjar-la freturosament.
    6. mort de gana despectivament Persona que no té per a viure. Ha vingut el mort de gana del teu germà, perquè li deixis diners.
  3. adjectiu per analogia
    1. Mancat d’activitat, sensibilitat, força, violència. Duia un vestit de colors ben morts.
    2. fer mà morta Relaxar al màxim els músculs de la mà, de manera que resti penjant, com inerta.
  4. masculí figuradament
    1. Persona o cosa d’escassíssim valor, que no serveix per a res, que més aviat fa nosa. És un mort, no es treu la feina dels dits.
    2. carregar (o endossar) el mort (a algú) Atribuir-li la culpa, la responsabilitat, d’alguna cosa.
    3. carregar (o endossar) el mort (a algú) Fer-li fer una gestió, una feina, que tothom eludeix.
  5. masculí marina, marítim Àncora d’una sola ungla clavada al fons i fixada sòlidament a una boia on hom amarra les embarcacions.



    6. Vegeu també:
    mort1

■ mort2
| morta

adjectiu Que ha cessat de viure Ja no cal cridar el metge és ben mort Els ceps morts per la filloxera masculí i femení Persona morta Poseu el mort a la caixa Has llegit “Les esposalles de la morta” masculí Cadàver humà El balanç de l’accident dona cinc morts adjectiu Estagnant capital mort economia Capital que no dona cap benefici, que hom no fa treballar com si fos mort algú per a un altre Expressió amb què hom manifesta una total indiferència respecte a algú Ja pot fer el que vulgui per a mi, com si fos mort dia dels Morts…
Informació complementària
Traducció