Es mostren 2 resultats

■ narcís1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narcís</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. narcissus, i aquest, del gr. nárkissos, íd., der. de nárkē ‘sopor’, nom del mític Narcís, que, enamorat de la pròpia imatge, reflectida en l’aigua, s’hi ofegà i es convertí en flor 1a font: 1490, Tirant
masculí botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies (Narcissus sp), de fulles radicals, flors blanques o grogues i fruits capsulars, conreades en jardineria.


Vegeu també:
narcís2

■ narcís1

masculí botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amarillidàcies Narcissus sp , de fulles radicals, flors blanques o grogues i fruits capsulars, conreades en jardineria Vegeu també narcís 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narcís2
| narcisa

■ narcís2
| narcisa

adjectiu i masculí i femení narcisista 2 Vegeu també narcís 1
Traducció