Es mostren 2 resultats

■ neó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neó</title>

Partició sil·làbica: ne_ó
Etimologia: del gr. néon, neutre substantivat de néos ‘nou’
masculí [símbol Ne] química inorgànica Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup O (o VIIIA) de la taula periòdica.

■ neó

masculí símbol Ne química inorgànica Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup O o VIIIA de la taula periòdica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neo-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neo-</title>

  1. Prefix, del grec néos, que significa ‘nou’, ‘recent’, ‘darrer’. Ex.: neollatí, neoclassicisme.
  2. geologia i paleontologia Prefix que denota la darrera subdivisió d’un període, enfront de meso- i d’eo-.
    1. química Prefix que designa que un compost té relació amb un altre d’obtingut anteriorment.
    2. química orgànica Prefix que indica que almenys un àtom de carboni d’un compost és enllaçat directament amb uns altres quatre àtoms de carboni.

■ neo-

Prefix, del grec néos , que significa ‘nou’, ‘recent’, ‘darrer’ Ex neollatí, neoclassicisme geologia i paleontologia Prefix que denota la darrera subdivisió d’un període, enfront de meso- i d’ eo - química Prefix que designa que un compost té relació amb un altre d’obtingut anteriorment química orgànica Prefix que indica que almenys un àtom de carboni d’un compost és enllaçat directament amb uns altres quatre àtoms de carboni