Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

novel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">novel·la</title>

Accessory
Etimologia: del cat. ant. novella ‘nova, notícia; relació de fets o històries’ i, en el sentit de ‘narració fantasiosa’, ja des de mitjan s. XV i ben aviat influït per la pronunciació de l’it. novella, íd., amb l geminada 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení literatura
    1. Escrit —generalment en prosa i d’una llargària considerable— destinat a delectar el lector amb narracions d’aventures heroiques (siguin relacionades amb la història o inventades) o bé amb descripcions de fets, d’accions i de caràcters que volen, o no, representar els de la vida real.
    2. Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.
    3. novel·la breu relat 2.
  1. per extensió Sèrie d’actes o d’esdeveniments extraordinaris, que no semblen reals, sinó de novel·la. La seva vida és una novel·la. Han viscut una bella novel·la d’amor.
  2. per extensió Cosa falsa o de pura invenció que hom explica o imagina. Això que dius, és història o novel·la? No en va teixir ni poques ni gaires, de novel·les, aquella nit!

novel·la

novell
| novella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">novell</title>

Accessory
Etimologia: del ll. novellus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència. Un cantant novell.
    1. adjectiu Nat, fet, de poc. Treia dels nius les orenetes novelles.
    2. adjectiu enologia Dit del vi blanc, jove, de l’any.
    3. adjectiu i masculí i femení zoologia Dit de l’animal, especialment l’ocell, nascut el mateix any.
    4. adjectiu per extensió Dit de l’animal jove.

novell
| novella