■ obstinat
| | obstinada

Etimologia: del ll. obstinatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que manté amb tenacitat una resolució, propòsit, una opinió, etc. Era un home obstinat i inflexible.
  2. Que no cedeix a les amonestacions, els arguments, etc.