■ ondat | ondada

Etimologia: de ondar 1a font: 1372
    adjectiu
  1. Que fa ondes. Té els cabells ondats.
  2. heràldica
    1. Dit de la peça de perfils exteriors torçats en forma d’ondes, generalment llargues.
    2. Dit de la partició amb la línia divisòria traçada en forma d’ondes.