■ orador
| | oradora

Etimologia: del ll. orator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
  1. Persona que parla en públic, que pronuncia un discurs. Els oradors que m’han precedit en l’ús de la paraula.
  2. Persona que professa l’art oratòria o posseeix uns dots d’eloqüència notables.
  3. orador sagrat Predicador.