Es mostren 2 resultats

■ orca

orca

Etimologia: del ll. orca, íd., i ‘gerra’, i aquest, d’una contaminació dels mots gr. húrkhē ‘gerra per a peix salat’ i óryga, acusatiu de óryx ‘balena’, relacionat amb l’altre popularment per semblança de forma 1a font: 1888, DLab.
femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids (Orcinus orca), amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós.

■ orca

femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids Orcinus orca , amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós
Traducció

■ orc | orca

orc

Etimologia: del ll. orcus ‘infern; divinitat infernal; la mort’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu
    1. Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva.
    2. dialectal Esquerp.
    3. fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries.
  2. masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.

■ orc | orca

adjectiu Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva dialectal Esquerp fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort
Traducció