Es mostren 2 resultats

■ osca

osca

Etimologia: d’origen incert, potser d’una base preromana *osca que podria procedir d’un encreuament de sinònims, entre el celt. ask ‘mossa’ i el romànic *mosca, de mo(r)sica, der. de morsicare ‘mossegar’ 1a font: s. XIV, Alcoatí
    femení
    1. Tall, regata, buit, etc., que trenca la continuïtat i que és fet en una peça, un objecte, etc., amb finalitats diverses.
    2. armament Incisió practicada a l’alça d’una arma de foc per la qual ha de passar la visual en apuntar.
    3. oficis manuals Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura.
    4. anar lluny d’osques Anar errat.
    5. ramaderia Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte.
    6. indústria tèxtil Regata feta a la punta d’un fus per enganxar-hi el fil i evitar que s’escorri.
  2. oficis manuals Defecte d’un instrument tallant, que consisteix en un buit a la seva línia de tall.
  3. Pas estret i acinglerat en una serralada.

■ osca

femení Tall, regata, buit, etc, que trenca la continuïtat i que és fet en una peça, un objecte, etc, amb finalitats diverses armament Incisió practicada a l’alça d’una arma de foc per la qual ha de passar la visual en apuntar oficis manuals Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc, per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura anar lluny d’osques Anar errat ramaderia Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte indústria tèxtil Regata feta a la punta d’un fus per enganxar-hi el fil i evitar que s’escorri oficis…
Informació complementària
Traducció

■ osc | osca

osc

Etimologia: del ll. ŏscus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.
  3. masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs.

■ osc | osca

adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs
Traducció