■ ostentació

Partició sil·làbica: os_ten_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. ostentatio, -ōnis, íd. 1a font: 1560
    femení
  1. Acció d’ostentar o mostrar.
  2. especialment Exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat.