■ otomà
| | otomana

Etimologia: del nom del primer soldà de la dinastia otomana, Osman I (1259-1326); en el sentit de ‘sofà’, a través del fr. ottomane, íd.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als otomans.
    2. adjectiu i masculí i femení per extensió Turc.
  2. masculí i femení Individu d’un poble turcman anomenat també osmanlita.
  3. femení mobiliari Seient allargat, semblant a un sofà, amb dues capçaleres, d’origen turc.
  4. masculí indústria tèxtil Teixit de trama de cotó i ordit de seda o de llana.