■ ovació

Partició sil·làbica: o_va_ci_ó
Etimologia: del ll. ovatio, -ōnis ‘triomf menor concedit per una petita victòria’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. A la Roma antiga, honor tributat als generals victoriosos.
  2. per extensió Clamorosa i joiosa manifestació de consens, d’aprovació i de simpatia per part d’una multitud de persones.