Es mostren 2 resultats

■ pàtria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pàtria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pa_tri_a
Etimologia: del ll. patria, íd., provinent de la reducció de patria terra 1a font: s. XIV, Metge
Body
    femení
  1. La terra on hom ha nascut, la terra dels pares. La mare pàtria. La pàtria sempre tira.
  2. Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
  3. per analogia Grècia fou la pàtria de les arts.
  4. a aquell, tot li és pàtria Es diu d’aquell qui no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc.
  5. pàtria celestial Cel.

■ pàtria

■ patri
| pàtria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patri</title>

Accessory
Etimologia: del ll. patrius, -a, -um ‘relatiu al pare’; el fem. substantivat ja tenia en ll. mateix el valor de ‘pàtria’, provinent de la reducció de patria terra; en it., ja en Dante; en cat., ja en Bernat Metge 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la pàtria. Amor patri.
  2. Relatiu o pertanyent al pare o als pares.
  3. pàtria potestat dret romà Poder jurídic que el pater familias tenia sobre els fills legítims de qualsevol sexe, sobre els descendents legítims masculins, sobre els forasters ingressats a la família i sobre els fills legitimats.
  4. pàtria potestat dret civil Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegra formació, i representar-los i administrar llurs béns durant llur minoritat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la seva incapacitat.

■ patri
| pàtria