■ paciència

Partició sil·làbica: pa_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. patientia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis, les ofenses i els treballs. Armar-se de paciència. Perdre la paciència. Tenir paciència. Prendre’s alguna cosa amb paciència.
    2. Qualitat del qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que triga, la durada d’un treball.
  2. Virtut cristiana oposada a la ira.