■ paixà

Partició sil·làbica: pai_xà
Homòfon: peixar
Etimologia: del turc pāšâ, íd., i aquest, de l’irànic padi-ʾsâh
masculí [plural paixàs] història Títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi.