Es mostren 3 resultats

■ parca1

■ parca1

femení mitologia Cadascuna de les tres divinitats llatines que presidien el destí de l’home, des del naixement fins a la mort La mort personificada Vegeu també parca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parca2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’aleuta parka, íd.
    femení indumentària
  1. Abric de pell, propi dels esquimals, que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa i, el de les dones, d’un sac per als infants.
  2. per extensió Nom donat a diverses peces d’abric, amb caputxa o sense, que imiten la parca dels esquimals, i, especialment, a la peça d’abric de teixit impermeable, sovint embuatat, amb caputxa que porta un adornament de pell tot al voltant.



    3. Vegeu també:
    parca1

■ parca2

femení indumentària Abric de pell, propi dels esquimals, que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa i, el de les dones, d’un sac per als infants per extensió Nom donat a diverses peces d’abric, amb caputxa o sense, que imiten la parca dels esquimals, i, especialment, a la peça d’abric de teixit impermeable, sovint embuatat, amb caputxa que porta un adornament de pell tot al voltant Vegeu també parca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parc2
| parca

■ parc2
| parca

adjectiu Moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure Parc en el menjar, en el beure Parc en les lloances Parc de paraules Vegeu també parc 1
Informació complementària
Traducció