■ pern

Etimologia: masculinització de perna 1a font: 1369
    masculí
    1. tecnologia Peça metàl·lica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota, en un extrem, i de rosca a l’altre per tal de poder-hi collar una femella, emprat per a unir dues peces o parts de peça, o bé per a servir d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra.
    2. motors Tub disposat al forat central d’un pistó d’un motor d’explosió a l’entorn del qual gira la biela pel seu cap superior.
    3. pern d’ancoratge construcció i fusteria Pern en el qual la cabota ha estat substituïda per un eixamplament i emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem lliure.
  2. figuradament Eix, fonament. El pern del món.